PIMEC PAE – Pere Cots – Director Consultoria Estratègica i Finançament
Introducció
La crisi sanitària té una sèrie d’efectes econòmics que repercuteixen en forma de crisi de liquiditat sobre el funcionament de les empreses en major o menor intensitat en funció del sector, normatives…
En aquest moment en el que ja s’han cobert la major part de trams dels Avals ICO i que ja s’ha facilitat una part significativa del finançament sota l’empara de ICF / Avalis i en menor mesura de CESCE, les qüestions importants a plantejar passen a ser de com enfocar el futur i com garantir la capacitat de retorn del finançament contractat per les empreses en un entorn d’incertesa respecte a la represa futura.
Proposem doncs en aquesta nota fer:
-Un repàs esquemàtic de les línies de finançament específiques COVID 19.
-Un esbós d’estratègies de finançament a mig i llarg termini que permetin afrontar els reptes de futur en termes de:
-Recuperació resultats.
-Afrontar els compromisos financers derivats del COVID 19.
-Definir una estratègia de futur orientada al canvi i als nous reptes.
I) LÍNIES DE FINANÇAMENT ESPECÍFIQUES COVID – 19
Aspectes generals Les línies d’aval disponibles per facilitar l’obtenció de finançament estan emeses per part de:
– ICO
– Cesce.
– Avalis / ICF
Totes les línies plantegen un esquema semblant que es deriva de la normativa general a nivell Europeu per als esquemes de garanties a operacions financeres per al Covid 19 i que en síntesi recomana que els préstecs amb garantia pública han d’aportar liquiditat addicional per fer front a les necessitats de caiguda temporal de l’activitat i que per aquest motiu no han de servir ni per finançar problemàtiques prèvies ni inversions.
És per aquest motiu que en tots els casos la documentació que es demana a les empreses respon a:
-Justificació efecte crisi sanitària sobre l’activitat.
-Destí del finançament (justificació de necessitats corrents com costos personal, factures proveïdors, compromisos fiscals, quotes,…).
-Informació financera bàsica.
On dirigir-se per sol·licitar el finançament: principalment a les entitats financeres habituals que tinguin les empreses i autònoms. Les línies ICF / Avalis es poden també sol·licitar directament a aquestes entitats.
Aspectes específics de l’últim tram d’avals ICO per la concessió de préstecs a les empreses i autònoms:
– Es reserven 2.500 milions € per a pimes i autònoms del sector turístic i activitats connexes.
– Es destinen 500 milions € per a l’adquisició o arrendament financer / operatiu de vehicles de transport per a us professional amb la finalitat de contribuir a la renovació del parc de vehicles i fomentar la mobilitat sostenible.
Recomanacions a tenir especialment en compte:
Evitar les garanties personals doncs l’entitat ja disposa del 80 % aval.
No acceptar productes contrapartida (ex. pòlisses assegurança o semblants).
Respecte a tipus interès hem de tenir millors condicions que les que l’entitat ens apliqui en aquests moments seguint l’establert en el reglament ICO subscrit per part de les entitats i que determina que:
o L’entitat té l’obligació de garantir que els costos de les noves operacions i renovacions que es beneficiïn d’aquests avals es mantindran en línia amb els costos carregats abans de l’inici de la crisi del COVID 19, tenint en compte la garantia pública de l’aval i el seu cost de cobertura.
o Addicionalment, les entitats hauran de traslladar als seus clients el benefici derivat de l’aval públic en forma, entre d’altres opcions, de menors interessos o major termini, o més finançament o període de carència del principal, etc.
Respecte a si ens proposen de fer una pòlissa amb venciment a un màxim de 3/5 anys per renovar una d’existent:
o Tenir en compte que aquesta operació no ens aporta finançament addicional que permeti afrontar les necessitats de liquiditat derivades del COVID 19.
o Tenir en compte que no hi ha renovació tàcita ja que l’entitat al final del període perd l’aval de l’ICO. Per tant, en aquest cas l’empresa ha de planificar generar tresoreria per poder deixar al final del període el saldo disposat a zero fet que, de facto, representa una disminució a futur de les fonts de finançament.
o En qualsevol cas demanar per el període màxim de 5 anys.
II) ESTRATEGIES DE FINANÇAMENT A MIG I LLARG TERMINI
A partir de que les empreses han cobert les primeres necessitats cal afrontar la nova situació amb una visió de supervivència de l’empresa que ha d’assegurar la capacitat de retorn del finançament contractat.
L’irrupció del factor Còvid-19 està variant dia a dia la perspectiva i estratègia de les empreses. Essent complicat de planificar cal considerar que l’element essencial és la incertesa i això ens obliga a treballar de forma paral·lela en diferents nivells temporals que ens ajudin a identificar prioritats, riscos i oportunitats.
Per tant, proposem un esquema a efectes d’implantar dins de les empreses una sistemàtica de planificació continua que tingui en compte:
La liquiditat immediata, orientada a garantir la supervivència de l’empresa.
La previsió econòmica i financera a curt termini.
La planificació estratègica a mig i llarg termini.
LIQUIDITAT IMMEDIATA:
La podem definir de maneres diferents, però en qualsevol cas l’objectiu és validar la tresoreria disponible (tenint en compte els imports de pòlisses de lliure disposició) i comprar-la amb aquelles despeses que a curt termini són estructurals (o no evitables).
Aquesta liquiditat immediata ha de tenir en compte també la posició de carteres per veure així mateix la posició neta de compromisos de pagaments i perspectiva de cobraments (a tenir en compte una previsió conservadora d’endarreriments i morositat).
És una forma de veure la capacitat que té la companyia d’afrontar una caiguda sobtada de l’activitat.
PREVISIÓ A 6 / 12 MESOS
A partir de saber com tenim la posició a curt termini de la previsió podem passar a la previsió normal:
Econòmica
Tresoreria
En l’actual situació, la visió del pressupost anual perd un cert sentit i és més important anar actualitzant la visió a 6 i 12 mesos de forma continuada. Aquest fet es deriva de la incertesa en la que es desenvolupa l’economia actual que provoca canvis importants que trenquen esquemes de planificació tradicionals com pogués ser el període anual de planificació.
LA RE DEFINICIÓ DE LA PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA
La metodologia a seguir ens porta a:
Si tenim coberta una liquiditat immediata mínima.
Ens quadra la previsió de tresoreria a 6 / 12 mesos vista.
Podem centrar-nos en reflexionar sobre factors positius i negatius del nou entorn:
Planificació estratègica. El consens general seria que aquesta crisi:
-Accelera moviments que estiguessin produint-se (teletreball / sostenibilitat / digitalització / turisme sostenible enfront turisme de masses / … )
-Planteja nous (o renovats) factors que poden incidir en el nostre negoci (proximitat, salut, mobilitat…)
Per tant, cal que les empreses emprenguin un procés de reflexió sobre com orientar la seva estratègia.
